Quant g’hem de vèss preocupà per la difusiun del virus Ebola?
L’epidemia de Ebola in de la Republica Democratica del Congo la s’è spantegada invisibilment. Quant g’hem de vèss preocupà?
Fin a quai dì fa, l’atenziun del mund l’era cuncentrada sul Hantavirus. Ades, el virus Ebola par che l’è drée a ciapà el cuntrol, e in de la sò furma püsee pegiur.
L'Organizaziun mundial de la salud g'ha dichiarà l'epidemia de Ebola causada del virus Bundibugyo in de la Republica Democratich del Congo e in del Uganda un emergenza sanitaria püblica de preocupaziun internaziunal.
Però, sottalinea che i criteri per una pandemia sun minga sudisfà, anca se l’è una causa de seri preocupaziun. In de la Republica Democratich del Congo sun stà registrà 336 cas suspett e 88 mort.
I Centr African per el Cuntrol e la Prevenziun di Malatie g’han cunvocà una riuniun d’urgenza cunt i autorità de la Republica Democratich del Congo, Uganda, Sudan del Sud e di partner internaziunai per rafurzà la sorveglianza furesté e rafurzà i sfòrs per afruntà el prublema.
Prima de entrà en panich, però, cumenciam i ròbb (cun fresch) dal principi.
Che l’è el virus Ebola?
L'Ebola al resta despess fatal, nonostant i trataments e i vacin desvilupads recentement. Dal 1976, quand che i primi cas sun stà identificà en chel che l’era Zaire, incœu la Republica Democratich del Congo, g’ha copà almenu 15 000 gent en Africa.
El virus al se trasmet a travers i fluids corporai e i sintom principai de la malatia inn la fever, el sanguinament e la diarrea.
El virus al s’è difondud senza vesser rilevad per setemane ind una rejon devastada de la guerra civil, qe al rendeva dificil contegner-l. L’è la furma rara de Bundibugyo, che g’ha un volt tass mortalità, intra un terz e metà di gent infetà.
Segond l’OMS, el ris’c per el rest del mond al resta bas. Anca durant el grand fogorament del 2014-2016, g’heran sultant tri cas in del Regn Ünì, tüt eran uperari sanitari che se sun vuluntarià per jüttar.
“La situaziun l’è assée dificil per dumandà un coordinament internaziunal”, dis la duttura Amanda Rozek del Istitut di Scienzi Pandemich del Università de Oxford.
La rara furma de Bundibugyo e i sò sfid
L’atual fogo l’è causad del rar cep de Bundibugyo, vun dei tri cognossuds per causar epidemie, ma relativament descognossuds. In precedenza l’haveva causad domà duu fogue picinen, ind el 2007 e ind el 2012, col copar el 30%-50% dei persone infetade.
Bundibugyo g’ha di grand prublem. A g'è no vacin o medexine aprovade per qella forma qì, e i esam diagnosteg despess riven miga a confermar l'infezion.
El sò tratament l’è basà sü la cura de sustegn, la gestiun del dulur, la gestiun di infeziun, l’idrataziun e la nutriziun. La cura precoç l'aumenta signifegadivament i possibilitaa de soravivenza.
I sintom comparissen de duu a 21 dì dop l'infezion, a l'inizi simil a qei de la fever, cont fever, mal de testa e fadiga, e progress a vomit, diarrea, disfonzion dei orgen e sanguinament.
La trasmission la se verifega a travers i fluids corporai contaminads, principalment sang e vomit, ma de solit domà dop qe i sintom comparissen.
El ritardo in del rilevament e i dificultà del area
El prim cas cognussü l’è stà registrà el 24 april e g’he sun voruu tri seteman per cunfermà el fogorament. El rilevament ritardà significa che i autorità sanitari sun drée a la necessità de cuntrular la diffusiun.
L’OMS l’avertiss qe quest al podaria portar a una “epidemia tant plussee granda de qella qe l’è registrada atualment.”
L'identificazion rapida dei infetads e dei so potenziai contat l'è la ciav de la resposta, insì comè la prevenzion de la difusion del virus ind i ospedai e ind i struture de cure. La sepellizazion segura dol defunt ‘l é anca fondamentalla, parqè ‘l corp ‘l resta contagios.
La situaziun l’è cumplicada del grand nümer de gent che sun giamò infettà e del fatt che el fogorament l’è drée a verificass in di sit colpì di cunflit armà, cun püsee de 250 000 gent spustà. Chesti sit cumprenden di min cun populaziun mobil e transitori, che aumenta el ris’c de diffusiun.
Anca se g’he sun di dificultà, el Congo g’ha una grand esperienza in del afruntà l’Ebola e la rispòsta incœu l’è “significativament püsee fort de des an fà”, segond la duttura Daniela Mano de la Scœula de Igien e Medisina Tropical de Londra, che g’ha parlà cun la BBC.
El resultà del epidemia sarà giudicà de la velocità e del eficacia del intervent d’incœu.
